No era el potolet Amor ni eren fletxes, eres tu, ets tu.
Enric Casasses. El nus la flor. Just abans de la Lliçó 1.
Totes tres les trec de pressa del forat
i em poso mel i pega a la ferida
que no arribi a vessar ni una gota de seny.
Que no veus que tinc por, Amor?
Deixa'm estar.
Busca'n una altra
que sàpiga paraules per ser dites a orelles
escrites a ulls
cridades a cors
que no li siguin propis.
I així vaig trencant les fletxes
tapiant les sageteres
naixent un dia i un altre
amb el mal que fa el primer alè
xuclant-lo ràpid, mot ràpid
abans que es refredi o que s'escalfi.
Quedant-me meu l'aire
que si el duia dintre serà que és meu
i no sé dar-lo a un altre.