De fa uns dies, o uns anys, que sé que jo de llengües, en tinc dues.
La que et parlo sempre, la coneixes, la masteguem plegats al matí i de matinada,
i és planera i clara i barruera
i entremeliada i suau i ardent,
i pot ser fins i tot freda si no em mires.
L'altra que fuig ara és la que ja no puc secreta.
Aquesta nit de poc que em mata, de voler-la tenir muda un dia més,
i en esforç magnífic s'ha fet allau i ha rodolat avall mentre somiava.
Ja no vol ser la llengua de mirar només endins i ha marxat teva.
En somnis, t'ha dit t'estimo, i en somnis la senties, l'entenies, m'abraçaves.
S'esfumava el pes que em pren la son, el pit i el buit entre les cames,
emmudit de tant de jo, de tant de prou,
de tant encara no que és massa d'hora.
Ara que t'ho he somiat i que t'ho escric ja estic més aire i aigua.
Que vingui aquesta meva llengua valenta, que ja és teva,
que et parli ben desperta i que mati d'un crit la fera emmudidora que se'm menja
quan de tant fer-nos l'amor tenint-la empresonada em fa mig morta,
terra i foc i por i espera fins demà.
Que sentis fort aquest t'estimo, que no sigui secret ni llengua morta,
que pugui respirar sense fer fel la mel que és el besar-te,
que no en tinc prou amb dir-te amor sense paraules.
La que et parlo sempre, la coneixes, la masteguem plegats al matí i de matinada,
i és planera i clara i barruera
i entremeliada i suau i ardent,
i pot ser fins i tot freda si no em mires.
L'altra que fuig ara és la que ja no puc secreta.
Aquesta nit de poc que em mata, de voler-la tenir muda un dia més,
i en esforç magnífic s'ha fet allau i ha rodolat avall mentre somiava.
Ja no vol ser la llengua de mirar només endins i ha marxat teva.
En somnis, t'ha dit t'estimo, i en somnis la senties, l'entenies, m'abraçaves.
S'esfumava el pes que em pren la son, el pit i el buit entre les cames,
emmudit de tant de jo, de tant de prou,
de tant encara no que és massa d'hora.
Ara que t'ho he somiat i que t'ho escric ja estic més aire i aigua.
Que vingui aquesta meva llengua valenta, que ja és teva,
que et parli ben desperta i que mati d'un crit la fera emmudidora que se'm menja
quan de tant fer-nos l'amor tenint-la empresonada em fa mig morta,
terra i foc i por i espera fins demà.
Que sentis fort aquest t'estimo, que no sigui secret ni llengua morta,
que pugui respirar sense fer fel la mel que és el besar-te,
que no en tinc prou amb dir-te amor sense paraules.